Irán. Algunos mensajes recibidos.

Salam Ana joon, estamos muy tristes y tenemos que esperar. Desde Tabriz mibusamet, M.

Querida Ana: Qué sábado más horrible, todavia hay una atomosferia tan trise... Ahora, domingo, las gentes están arriba en los terrados y dicen ALAOAKBAR. Dicen que el martes nadie trabajará, que habrá huelga. Desde Teherán, un abrazo, N.

Hola Ana,

Dimarts vaig tornar de l'Iran, el mateix dia en què van morir set persones en les manifestacions. El viatge ha estat intens, formidable, impossible d'oblidar. Deixant de banda els llocs que més m'han agradat, la gent és sensacional. Moltíssimes persones ens han preguntat què pensavem del país i quina era la nostra opinió; hem pogut trencar definitivament amb els estereotips i obrir-nos a la seva cultura i manera de ser i pensar. En molts casos això ha estat possible pel nostre guía. Un noi de 30 anys fantàstic. Es diu Morteza Safaeí. Ha estudiat filosofia i castellà i va liderar un moviment estudiantil de protesta quan hi havia el Jatamí (va estar uns dies a la presó i tot), així que està molt vinculat a la política i això ha fet que poguessim seguir molt d'aprop la campanya electoral i tot el que ha passat (vem assistir a un míting amb el Jatamí a la plaça d'Isfahan, una experiència única. Tota la plaça a vessar...cantant, cridant, amb pancartes del musaví, verd per tot arreu...). Per cert, li vaig preguntar al Morteza si havia sentit parlar de tu, i em va comentar que de tan en tan algú li pregunta sobre la botiga de catifes del bazaar. M'hi va portar, i vem poder parlar una estona amb en Rezá, i fins hi tot li vaig comprar una! jeje. t'envio dues fotos. Una amb ell a la botiga, amb el guia, el meu pare i jo, i l'altre de la catifa. Ja veus que és algo senzill, però amb el tipus de mobles que tinc m'anirà molt bé.


Tema eleccions... tot plegat ha sigut molt estrany. Des que vem arribar es respirava un ambient de canvi, una voluntat de voler fer un gir en el país. Cada nit els carrers s'omplien de centenars de persones que donaven suport a musaví, i de dia no deixaven de repartir bulletes i cintes verdes. És clar que tb en veies de l'ahmadinejad però no hi havia color... El dia dels comicis, les mezquitas i escoles amb cues interminables (vem anar a un lloc emblemàtic de la revolució, una mesquita de Teheran anomenada Hoseinieh Ershad, on la gent va expressament a votar. Doncs bé, després de tot aquest moviment...ens llevem al dia seguent amb el resultat de 60 ahmadi 30 musaví... No en sé tant com per poder opinar, però tot plegat va ser molt decepcionat i no ens va estranyar que la gent acabés esclatant de ràbia.(Elisabet Cortiles; elisabet_cortiles@hotmail.com).